L’edifici Sallarès Deu

Exemple d'arquitectura de principis del segle XX a Sabadell

L'edifici Sallarès Deu (actual seu del Grup CASSA i del Museu de l'Aigua CASSA) s'inscriu en un moment de força eufòria aquitectònica a la ciutat de Sabadell. És el moment de la construcció d'importants edificis públics com la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1905) i l'Escola Industrial (1907) de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, l'antic Templet de la plaça Doctor Robert i el Mercat Central (1928), obres d'en Josep Renom i Costa, la Torre de l'Aigua (1916) d'en Lluís Homs i Moncusí, l'església dels Escolapis (1928) d'en Bernardí Martorell i Puig o l'Hotel Suís (1902) d'en Juli Batllevell.

També és l'època en què reconegudes famílies sabadellenques es construeixen les seves fàbriques i habitatges, així com els panteons familiars.

Seu de CASSA

L'any 1986, Aigües Sabadell adquirí l'edifici situat al carrer Concepció, 20 (cantonada amb el carrer Indústria), immoble veí a les que aleshores eren les oficines de la Companyia, amb la finalitat d'ampliar la seu social. L'edifici, catalogat com a patrimoni arquitectònic de la ciutat de Sabadell, va ser construït l'any 1914 segons el projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas (Barcelona 1877-1965), i havia estat la fàbrica tèxtil de la família Sallarès Deu.

Evolució: fases de construcció

Projectat l'any 1912, no es va construir fins el 1914, any en què morí el fundador de l'empresa tèxtil Sallarès Deu. Es concep com una nau fabril de planta baixa i primer pis. El creixement constant de l'empresa obliga a ampliar l'espai, per la qual cosa s'adquireixen les dues finques veïnes del carrer de la Concepció. Sota l'impuls dels enginyers industrials Antoni Forrellat i Solà i Antoni Trallero i Alós, entre 1946 i 1948, es projecta una ampliació i remodelació de l'edifici original, que va dur a terme el també enginyer industrial Josep Salvador.

En la primera reforma (1946) es construeixen els soterranis i una nova nau al costat de la que ja hi havia, la qual passa a ser magatzem. La coberta en forma de dent de serra, que dóna il·luminació natural zenital, està construïda amb jàsseres de gelosia reblades i tot sustentat per esvelts pilars formats amb perfil de ferro. En aquesta nau hi havien els ordidors i les contínues de doblar.

En la segona reforma (1948) s'amplià el soterrani i s'aixecà una nova planta pis sobre el cos original, destinada a les cosidores.

La façana està composta a partir de set mòduls seriats de composició vertical i de la repetició de les grans obertures. Les línies corbes de les jàsseres i de les reixes de ferro forjat donen també unitat al conjunt.

Aigües Sabadell, l'any 1988, va encarregar als arquitectes Santiago Balcells Gorina i Josep Lluís Balcells Canela (fill i nét respectivament d'Eduard Maria Balcells Buigas, primer arquitecte de l'edifici), la total rehabilitació dels 2.236 m2 de superfície de l'immoble.

Tot i que l'adaptació es va realitzar per cobrir les necessitats pròpies d'unes oficines modernes, es va preservar l'edifici original tot enriquint i completant el seu interior.

Josep Sallarès Deu

Josep Sallarès Deu (Barberà del Vallès, 1858 - Santander, 1914), viatjant de Gorina, SA, s'establí pel seu compte i fundà el 1890 una empresa dedicada a la fabricació de teixits d'home i complements d'alta qualitat, que ben aviat es va fer un nom dins del mercat obtenint nombrosos premis arreu del món.

L'any de la mort del fundador es va construir l'edifici que avui és la seu del Grup CASSA i del Museu de l'Aigua CASSA. L'empresa tèxtil es traslladà a l'edifici de l'Espanya Industrial, situat al barri de Gràcia de Sabadell.

Eduard Maria Balcells

Eduard Maria Balcells fou des de 1905 arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès. Trobem la seva obra a diferents ciutats del Vallès. Els seus primers treballs s'inscriuen dins l'estètica modernista, si bé ben aviat s'apropa al moviment noucentista.